Prepareu-vos per a un viatge tan inquietant com irresistible. En aquest episodi de L’arquitectura de la ficció, ens endinsem en la fosca i fascinant relació entre literatura i mort. Repassem casos tan colpidors com els de Zola, Gógol o el “Werther” de Goethe, des d’autors que presagiaran el seu final fins a obres que van desencadenar suïcidis o fins i tot assassinats. Un autèntic true crime literari on els llibres, literalment, poden matar.

Episodi 3.4. Llibres que maten

Com es construeixen els llocs en la literatura? En aquest episodi analitzem des del Tirant lo Blanc fins a Hemingway com els espais influeixen en la narrativa. Descobrim l’evolució de les descripcions, del detallisme decimonònic a l’economia narrativa moderna. Una reflexió sobre com els escenaris donen vida als fets i guien la imaginació del lector. 

Episodi 3.10. La descripció de llocs

En aquest episodi explorem la vida i l’obra de les germanes Brontë, pioneres de la literatura victoriana que van desafiar les convencions del seu temps. Parlem de l’herència del talent literari, de l’educació, la constància i les condicions familiars que van modelar la seua creativitat. Analitzem com Charlotte va gestionar el llegat d’Emily i Anne, entre afecte, crítica i controvèrsia. I descobrim històries de passió, ambició i tragèdia dins d’una mateixa casa a Haworth.

Episodi 3.9. El talent literari i l'ADN 

Descobrim les diferències entre crònica en procés i memòria revisitada, i com la ficció imita la realitat literàriament. En aquest episodi explorem els «redactors de la privacitat»: cartes, dietaris i memòries de ficció. Analitzem com autors com Bram Stoker, Miguel Delibes o Marguerite Yourcenar utilitzen aquestes formes per narrar històries amb versemblança i profunditat emocional. Tot plegat, un viatge pel món íntim dels narradors que escriuen per a nosaltres, i per a si mateixos.

Episodi 3.8. Dietaris i memòries 

En aquest episodi explorem com la tria de la persona narrativa transforma completament una història. Coneixerem els avantatges i límits de la primera, la segona i la tercera persona a través de les reflexions de diferents autors. Ens endinsarem també en la figura enigmàtica del narrador ambigu, una veu en segona persona que desafia les fronteres entre autor, personatge i lector. Un viatge al cor de la narració per entendre com la veu que tria l’autor determina la força, la proximitat i la versemblança del relat.

Episodi 3.7. Primera, tercera i segona

De George Eliot a George Sand, passant per Víctor Català, descobrim com escriptores van haver d’amagar-se darrere d’un pseudònim per poder ser llegides i respectades. Analitzem com van desafiar la censura, el masclisme i els prejudicis literaris del seu temps. Entre fragments d’obra i anècdotes sorprenents, reflexionem sobre com el nom condiciona la recepció d’un text. Un viatge a través de la literatura i la identitat que revela fins on arriba la força d’escriure en llibertat. 

Episodi 3.6. Uns pseudònims especials

En aquest episodi Vicent i Sandra exploren el paper fonamental del conflicte en la narrativa. Analitzen la seua definició, classificació i evolució, destacant com condiciona personatges, obstacles i desenllaç. També es reflexiona sobre conflictes interns, externs i fins i tot tecnològics en la literatura moderna. Finalment, es mostra com un conflicte ben plantejat manté l’interés del lector i sosté l’estructura de l’obra.

Episode 3.5. Conflictes 

En aquest episodi explorem el repte d’escriure diàlegs que sonen tan naturals com la parla real. Contraposem models que vulneren la normativa amb d’altres que la respecten escrupolosament, i veiem com tots dos poden resultar igualment versemblants. A través de fragments de Llort, Moncada, Salinger i Twain, descobrim els mecanismes que fan viva la veu dels personatges. Un viatge fascinant al cor de la llengua literària i de l’artifici que la fa semblar espontània.

EPISODI 3.3. Malparlats

Descobrim com la realitat alimenta la construcció de personatges i com alguns escriptors hi ajusten comptes. En aquest episodi de L’arquitectura de la ficció explorem com molts autors han convertit l’escriptura en una venjança subtil: de Dante a Proust, de Roth a Villalonga. Un viatge per la cara més humana i literària de crear mons ficticis.

Episodi 3.2. Venjances de ploma

Contes, cançons, podcast... escolta el millor contingut en valencià.

Bromera